Escrit per: Susanna dissabte, 13 de juliol del 2013

Els detergents són l'invent més pràctic i eficaç que tenim per "lluitar" contra les taques i la brutícia, però...quina és la seva cara fosca? Tot és neteja o també embruten?

Molts dels sabons i detergents que fem servir cada dia contenen polifosfats i fosfats, la funció dels quals és captar els ions de calci i magnesi de l'aigua i així afavorir el temps d'actuació sobre els greixos. Després de rentar, l'aigua utilitzada va a parar als rius i als mars, augmentant significativament la concentració de fosfats. I què és el que passa després? 

A la naturalesa els fosfats no són molt abundants, així que aquesta aportació sobtada de nutrients fa disparar la població d'algues. Quan les algues moren serveixen d'aliment als bacteris encarregats de la descomposició orgànica, però els bacteris necessiten oxigen, i poc a poc l'oxigen d'aquell medi aquàtic es va esgotant. És a dir, com més fosfats, menys oxigen. 
Aquest procés s'anomena "eutrofització", i és el responsable de que les aigües (normalment estancades) es podreixin o facin mala olor.


Tot i que l'ús més freqüent dels detergents a la segona meitat del segle XX va introduir el problema de l'eutrofització a medis sans, encara no està demostrat que els fosfats siguin el seu causant directe. L'eutrofització depèn de molts factors (com la composició de l'aigua o les espècies que hi viuen) i no es pot afirmar que la utilització de detergents sense fosfats sigui la solució definitiva al problema. Per altra banda, la depuració de l'aigua del clavegueram elimina bona part dels compostos contaminants que conté i redueix les possibilitats que es produeixi. 

Tot i això, la utilització de sabons i detergents sense fosfats no està de més si volem contribuir a eliminar la contaminació de les aigües!


Per saber-ne més:
Uvic.cat
Plan verde

Deixa un comentari

Entrada a l'atzar

Què diuen al Twitter?

Traductor

- Copyright © CocoCiència - Powered by Blogger and Metrominimalist -