Escrit per: Dani dijous, 22 d’agost del 2013

Sovint es pensa que els records que tenim en la nostra ment són intactes, com si estiguessin fets amb pedra. Però la veritat no és així, aquests són molt modificables, com si fossin de plastilina. Això fa que s’obri tot un camp d’investigació amb l’objectiu de poder canviar aquests records, per a suprimir experiències traumàtiques.

Per tal d’entendre això, hem d’imaginar-nos la ment com una capsa. Cada vegada que veiem alguna cosa nova (per exemple: un espectacle), formem un record i el posem a dintre. Després d’un temps, si tornem a pensar-hi, la nostra ment treu el record de la capsa per "recordar-ho". Hem de saber que aquest últim record no és igual al que en el seu moment vam posar. Al passar el temps van canviant, però com és això?

M’agradaria que, a part de la capsa, us imagineu que els records són fets de plastilina. Al veure un objecte, la nostra ment fa una còpia en plastilina i la guarda a dins la capsa. Cada vegada que tornem a pensar en l’objecte, la nostra ment treu la figura de plastilina i la modela, canviant la seva forma, alçada... Així, cada vegada que pensem en una record, la nostra ment el modifica afegint noves característiques, sentiments i emocions. Aquest procés s’anomena Reconsolidació.

Hi ha molts exemples en la vida diària. Un d’ells és quan  recordem alguna situació en la que jugàvem amb un amic quan érem petits. Si tornem a pensar en aquell record, la nostra ment modifica les imatges o els sentiments que teníem. Això pot ser degut a que (potser) ara no em parlo amb aquell amic, estic barallat, ha canviat...
Així doncs, tots els records canvien al pensar-hi en ells. Tot i que no ho sembli, aquest procés és bo, si la nostra ment fos un GPS, ens agradaria tenir els mateixos mapes durant 10 anys? És clar que no! Ens agradaria que s’anés actualitzant cada vegada que veu nous aspectes, i és això els que justament fa la nostra ment.

Per acabar, cal dir que aquest procés que fa la nostra ment és de gran interès per a poder eliminar successos dramàtics. Durant la Reconsolidació, els records són tant vulnerables que, fins i tot, es podrien esborrar. Però, us agradaria que existís aquest procés d’eliminació de records? O creieu que, encara que siguin moments dolents, sempre els hem de tenir presents? 


Deixa un comentari

Entrada a l'atzar

Què diuen al Twitter?

Traductor

- Copyright © CocoCiència - Powered by Blogger and Metrominimalist -