Escrit per: Conrad Corbella Bagot dissabte, 9 d’agost de 2014

El 1976 van ser detectats per primera vegada dos brots simultanis del virus de l’ebola a dues viles de països diferents: una de Sudan i una altre de la República Democràtica del  Congo, prop del riu Ebola (d’on proven tant el nom del virus com el de la malaltia que provoca). Però des d'aleshores han passat uns trenta anys i ara s'ha convertit en una emergència mundial.

Transmissió
S’han documentat casos d’infecció en humans associats a la manipulació de ximpanzés, goril·les, ratpenats... infectats que havien sigut trobats o bé morts o bé malalts a la selva. Es transmet per contacte estret amb els seus òrgans, la seva sang, les seves secrecions o els seus líquids corporals. Un cop entre els humans, la transmissió entre persones es du a terme per contacte directe, exactament igual que entre humans i animals infectats. Val a dir, però, que també es pot transmetre pel simple contacte indirecte amb materials que hagin sigut contaminats pels líquids que s’han citat anteriorment.

Signes, símptomes i mortalitat
En qualsevol cas, no és per això que es prenen especials precaucions davant d’aquest virus, sinó pel seu desconeixement (no se sap ben bé del cert si aquestes són les úniques formes en què es pot transmetre) i per la seva elevadíssima mortalitat. Després d’entre dos dies i tres setmanes de període incubació (és a dir, de temps en que una persona es troba infectada però encara no han començat a fer-se visibles els signes de la malaltia), comencen a aparèixer els primers símptomes: una pujada sobtada de la febre, debilitat intensa i dolors musculars, mal de cap i de coll... (semblants als d’un refredat o d’una grip). Passats uns dies, comencen els vòmits, la diarrea... i, en alguns casos, les hemorràgies internes i externes. Si es sobreviu (la taxa de mortalitat es troba al voltant del 90% en el brot d’aquest any), el pacient encara serà contagiós mentre el virus es trobi a la seva sang i a les seves secrecions. I això serà durant aproximadament dos mesos.

Tractament
Quant al tractament, s’estan provant diverses vacunes però, segons l’Organització Mundial de la Salut, encara cap “està disponible per a usos cínics”. Les investigacions són complicades perquè no es coneixen totes les proteïnes del virus i perquè hi ha pocs laboratoris equipats per treballar amb un virus com aquest.

Així doncs, com que els malalts solen estar deshidratats, necessiten rehabilitació per via intravenosa o oral, però no existeix més tractament fora del simptomàtic (és a dir, aquell que intenta alleujar els símptomes del pacient, com la febre, perquè el sistema immunològic del pacient pugui defensar-se per si sol).



Per a donar una idea de la situació que ha dut la OMS ha considerar l’ebola una emergència a nivell mundial, a continuació es presenten les dades dels darrers i una gràfica orientativa:
Data
Lloc d'aparició
Casos/morts
(taxa de mortalitat)
1994: desembre - febrer
Gabon
49/29 (59%)
1995: abril - juny
Zaire (actualment RDC)
345/256 (74%)
1996: gener - abril
Gabon
93/68 (73%)
2001/2002: octubre/març
Gabon i República del Congo
122/96 (79%)
2002/2003: desembre/abril
República del Congo, en les viles de Mbomo i Kellé del Departament Cuvette Ouest
143/128 (90%)
2003: novembre - desembre
República del Congo, en les viles de Mbomo i Mbandza del Departament Cuvette Ouest
35/29 (83%)
2007: abril - octubre
Kasai Occidental (República del Congo)
264/187 (71%)
2012: juliol - octubre
Uganda
24/17 (71%)
2012: setembre - novembre
República Democràtica del Congo
62/34 (55%)
2014
Guinea-Conakry, Libèria i Sierra Leone (Brot de 2014 d'àfrica occidental)
1.711/932 (54%)


Dades, bibliografia i més informació a: OMS

Deixa un comentari

Entrada a l'atzar

Què diuen al Twitter?

Cocociència al teu mail!

Traductor

- Copyright © CocoCiència - Powered by Blogger and Metrominimalist -