Escrit per: Marc Carceles Cordon dissabte, 30 d’agost de 2014


Amb aproximadament trenta-cinc milions de batecs per any, el cor humà és una incansable maquinària el funcionament correcte de la qual és imprescindible per la vida. Aventurem-nos en aquesta entrada a explorar breument la seva estructura i funció, a comprendre per què al seu malfuncionament se li atribueixen més del 13% de les morts en la població mundial i a entendre quines eines estan al nostre abast per cuidar-lo.

Empresonat rere la caixa toràcica i situat entre els dos pulmons, el cor humà és el motor que impulsa la circulació sanguínia arreu del cos. Batec a batec, onades de sang s’estenen per artèries i venes, nodrint tots els teixits que ens conformen i recollint el rebuig produït per l’activitat cel·lular en dos recorreguts que acaben entrellaçant-se en diferents punts per formar un únic circuit. 


A nivell estructural, el cor es divideix en cor esquerre i cor dret a través d’una paret muscular i fibrosa anomenada septe cardíac. Cadascun dels recorreguts sanguinis (arterial i venós) desemboca en costats oposats del septe, pel que s’aconsegueix que la sang pobre en oxigen que recorre les venes no es barregi amb la sang ricament oxigenada impulsada al llarg de les artèries.

Ambdues parts del cor es divideixen a la vegada en dues cambres: una de superior, anomenada aurícula; i una d’inferior, anomenada ventricle. El complex format per aquestes quatre cambres és capaç de contreure’s i relaxar-se de manera coordinada mitjançant impulsos elèctrics, caracteritzant així el fenomen conegut com a batec que tindrà la funció de permetre la sortida – però també entrada – de sang.
  

Després d’haver recorregut tot el cos, la sang pobra en oxigen que circula per les venes conflueix en l’aurícula dreta a través de les dues venes caves. Entrem així en la fase de relaxació o diàstole del cor, durant la qual l’aurícula s’omple de sang i es relaxa, permetent el pas d’aquesta sang fins el ventricle dret mitjançant la vàlvula tricúspide, que impedeix el seu retorn a l’aurícula. A l’altra banda, l’aurícula esquerra s’omple simultàniament de sang oxigenada provinent de les venes pulmonars, que gràcies a la dilatació del múscul (ja que aquest esta en diàstole) pot travessar la vàlvula mitral per arribar al ventricle esquerra. 


Un cop els dos ventricles s’han omplert de sang, la contracció del cor provoca el seu bombeig cap als seus respectius destins: és la fase de sístole. Des del ventricle dret, la sang pobra en oxigen recorrerà les artèries pulmonars i arribarà als alvèols pulmonars, on es difondrà pels prims capil·lars i entrarà en contacte amb l’oxigen que hem inspirat, oxigenant-se per tornar al cor per l’aurícula esquerra i entrar-hi en la següent fase de relaxació. Des del ventricle esquerra, la sang ja rica en oxigen és impulsada gràcies a la contracció del cor per l’arc aòrtic, des d’on s’estendrà al llarg de tot el cos a traves de les artèries per nodrir-ne tots els teixits. 


Es curiós notar que, tot i que normalment s’associa la sang ricament oxigenada amb artèries – i la sang pobrament oxigenada amb venes -, les venes i artèries que uneixen cor i pulmons inverteixen les seves definicions. Així, l’artèria pulmonar permet el pas de la sang pobrament oxigenada del ventricle dret als pulmons; mentre que la vena pulmonar permet que la sang que ha estat oxigenada als pulmons pugui arribar a l’aurícula esquerra. 


Havent vist tot això, és fàcil adonar-se que el correcte funcionament del cor resulta vital per poder mantenir el cos amb vida. Quan el cor no bombeja amb la correcta força o quan aquest no ho fa al ritme adequat i tots els òrgans del cos es veuen privats del seu requisit de sang ricament oxigenada, el cos entra en xoc cardiogènic. Si les necessitats de tots aquests òrgans no es veuen urgentment satisfetes, arriba un punt en què el cos esdevé incompatible amb la definició de vida i es declara l’afectat com a mort.

Les causes que poden conduir a un mal funcionament del cor son moltes, però en molts casos tenen a veure amb l’adquisició d’un estil de vida no saludable. Per exemple, una falta d’exercici i/o una mala alimentació poden provocar l’acumulació de materials grassos com el colesterol a les parets de les artèri es coronàries, que són els vasos encarregats d’alimentar al propi cor amb sang ricament oxigenada. Amb la obstrucció del pas de sang, el cor es veu privat d’oxigen i falla en la seva funció de contreure’s per provocar el batec. 



Aquest és tan sols un exemple en l’amplíssim repertori que suposa la patofisiologia del cor. Totes les condicions patològiques que inclouen el cor o els vasos sanguinis (o ambdós) s’agrupen sota la denominació de “malalties cardiovasculars”, i es consideren estadísticament la primera causa de mort a nivell mundial. 

Tanmateix, i tot i aquest panorama tan preocupant, s’ha demostrat que els adults que es mantenen físicament actius, abandonen vicis com alcohol i tabac i cuiden la seva dieta poden reduir el seu risc de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular de manera significativa. Això ens demostra que tot i que no tenim el poder de canviar certs factors de risc – història familiar, sexe o edat –, sí que està a les nostres mans adquirir hàbits saludables i, amb això, assegurar-nos que el nostre cor batega com ha de bategar.  


Deixa un comentari

Entrada a l'atzar

Què diuen al Twitter?

Cocociència al teu mail!

Traductor

- Copyright © CocoCiència - Powered by Blogger and Metrominimalist -