dissabte, 30 d’agost del 2014
Amb
aproximadament trenta-cinc milions de batecs per any, el cor humà és una
incansable maquinària el funcionament correcte de la qual és imprescindible per
la vida. Aventurem-nos en aquesta entrada a explorar breument la seva
estructura i funció, a comprendre per què al seu malfuncionament se li
atribueixen més del 13% de les morts en la població mundial i a entendre quines
eines estan al nostre abast per cuidar-lo.
Empresonat rere la caixa
toràcica i situat entre els dos pulmons, el cor humà és el motor que impulsa la
circulació sanguínia arreu del cos. Batec a batec, onades de sang s’estenen per
artèries i venes, nodrint tots els teixits que ens conformen i recollint el
rebuig produït per l’activitat cel·lular en dos recorreguts que acaben entrellaçant-se
en diferents punts per formar un únic circuit.
A nivell
estructural, el cor es divideix en cor esquerre i cor dret a través d’una paret
muscular i fibrosa anomenada septe cardíac. Cadascun dels recorreguts sanguinis
(arterial i venós) desemboca en costats oposats del septe, pel que
s’aconsegueix que la sang pobre en oxigen que recorre les venes no es barregi
amb la sang ricament oxigenada impulsada al llarg de les artèries.
Ambdues parts del
cor es divideixen a la vegada en dues cambres: una de superior, anomenada
aurícula; i una d’inferior, anomenada ventricle. El complex format per aquestes
quatre cambres és capaç de contreure’s i relaxar-se de manera coordinada
mitjançant impulsos elèctrics, caracteritzant així el fenomen conegut com a batec
que tindrà la funció de permetre la sortida – però també entrada – de sang.
Després d’haver
recorregut tot el cos, la sang pobra en oxigen que circula per les venes
conflueix en l’aurícula dreta a través de les dues venes caves. Entrem així en
la fase de relaxació o diàstole del cor, durant la qual l’aurícula s’omple de
sang i es relaxa, permetent el pas d’aquesta sang fins el ventricle dret
mitjançant la vàlvula tricúspide, que impedeix el seu retorn a l’aurícula. A
l’altra banda, l’aurícula esquerra s’omple simultàniament de sang oxigenada
provinent de les venes pulmonars, que gràcies a la dilatació del múscul (ja que
aquest esta en diàstole) pot travessar la vàlvula mitral per arribar al
ventricle esquerra.
Un cop els dos
ventricles s’han omplert de sang, la contracció del cor provoca el seu bombeig
cap als seus respectius destins: és la fase de sístole. Des del ventricle dret,
la sang pobra en oxigen recorrerà les artèries pulmonars i arribarà als alvèols
pulmonars, on es difondrà pels prims capil·lars i entrarà en contacte amb
l’oxigen que hem inspirat, oxigenant-se per tornar al cor per l’aurícula
esquerra i entrar-hi en la següent fase de relaxació. Des del ventricle
esquerra, la sang ja rica en oxigen és impulsada gràcies a la contracció del
cor per l’arc aòrtic, des d’on s’estendrà al llarg de tot el cos a traves de
les artèries per nodrir-ne tots els teixits.
Es curiós notar
que, tot i que normalment s’associa la sang ricament oxigenada amb artèries – i
la sang pobrament oxigenada amb venes -, les venes i artèries que uneixen cor i pulmons inverteixen les seves definicions. Així, l’artèria pulmonar permet el pas de la
sang pobrament oxigenada del ventricle dret als pulmons; mentre que la vena
pulmonar permet que la sang que ha estat oxigenada als pulmons pugui arribar a
l’aurícula esquerra.
Havent vist tot
això, és fàcil adonar-se que el correcte funcionament del cor resulta vital per
poder mantenir el cos amb vida. Quan el cor no bombeja amb la correcta força o
quan aquest no ho fa al ritme adequat i tots els òrgans del cos es veuen
privats del seu requisit de sang ricament oxigenada, el cos entra en xoc cardiogènic.
Si les necessitats de tots aquests òrgans no es veuen urgentment satisfetes,
arriba un punt en què el cos esdevé incompatible amb la definició de vida i es
declara l’afectat com a mort.
Les causes que
poden conduir a un mal funcionament del cor son moltes, però en molts casos
tenen a veure amb l’adquisició d’un estil de vida no saludable. Per exemple,
una falta d’exercici i/o una mala alimentació poden provocar l’acumulació de
materials grassos com el colesterol a les parets de les artèri es coronàries,
que són els vasos encarregats d’alimentar al propi cor amb sang ricament
oxigenada. Amb la obstrucció del pas de sang, el cor es veu privat d’oxigen i
falla en la seva funció de contreure’s per provocar el batec.
Aquest és tan sols
un exemple en l’amplíssim repertori que suposa la patofisiologia del cor. Totes
les condicions patològiques que inclouen el cor o els vasos sanguinis (o
ambdós) s’agrupen sota la denominació de “malalties cardiovasculars”, i es
consideren estadísticament la primera causa de mort a nivell mundial.
Tanmateix, i tot i
aquest panorama tan preocupant, s’ha demostrat que els adults que es mantenen
físicament actius, abandonen vicis com alcohol i tabac i cuiden la seva dieta
poden reduir el seu risc de desenvolupar alguna malaltia cardiovascular de
manera significativa. Això ens demostra que tot i que no tenim el poder de
canviar certs factors de risc – història familiar, sexe o edat –, sí que està a
les nostres mans adquirir hàbits saludables i, amb això, assegurar-nos que el
nostre cor batega com ha de bategar.
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
